Ir al contenido principal

opinió pública

patricia heras
Patricia Heras se quito la vida en abril de 2011 mientras cumplía tres años de condena en una cárcel de Barcelona por el montaje 4F. Se suicidió seis meses después de ingresar en prisión.

Avui dissabte 17 de gener he d'estudiar l'opinió pública, i avui a les 22:25h emeten el documental Ciutat Morta on es parla del cas de Patricia Heras, on sobretot es parla de com es manipula la informació des dels estaments públics i mitjans de comunicació sobre les coses que passen i com la societat es pot quedar al marge de saber la realitat

>> Així dedico a Patricia Heras aquest post sobre l'opinió pública.

Definicions d'opinió pública:

  • Plató: posició intermitja entre el coneixement i la ignorància. Coneixement parcial de la realitat.
  • Protágoras: creencia de les ciutats.
  • Heródoto: opinió popular.
  • Demóstenes: veu pública de la pàtria.
  • Cicerón: recolçament del poble.
  • Hegel: manisfestació dels judicis i les opinions i dels consells dels individus particulars sobre els seus propis assumptes generals.
  • San Roman: la opinió del poble sobre lo públic.
  • Erickson: la combinació d'opinions personals d'adults sobre temes relevants per als governants. 


Procés de formació de l’opinió pública:



Recorregut històric del concepte d’opinió pública:

Evolució de l’espai públic i transformacions polítics-socials.

  • Del Món Clàssic a la Il·lustració.
  • Els Fisiòcrates i les Declaracions de Drets.

Història de l'opinió pública

Des de la doxa grega, la vox populi medieval, la "reputació" de Maquiavel, les "murmuracions diverses del poble" de Diego Saavedra Fajardo o la "aparença" de Maquiavel o de Baltasar Gracián, hi ha tot un seguit de precedents que mostren com els governants han tingut, des de sempre, interès per conèixer què pensen d'ells els seus súbdits o ciutadans

>> El  terme "opinió pública" apareix per primera vegada en 1750 en l'obra de Jean Jacques Rousseau 

INICIS L'opinió dels rics:
  • Antiguitat: l'opinió pública es remetia simplement al diàleg que establien els notables, és a dir, només aquells que no depenien econòmicament d'altres. Els altres, no podien opinar i dialogar sobre les qüestions de la polis, ja que només eren aptes per a treballs manuals. Conseqüentment, imperava la marginalitat en l'espai públic i no existia el diàleg sobre els assumptes públics com discussió estesa a totes les capes de la societat.
  • Posteriorment, aquesta situació va començar a canviar. Es conceptualitzava llavors com l'opinió "del poble"
  • Durant el segle XVIII espanyol, el concepte d'opinió pública equivalia a "opinió de la multitud", normalment expressada a través d'una reunió massiva. 
  • A finals d'aquest segle, però, comença a adquirir connotacions qualitatives i adquireix les notes pròpies que li atorgaria el liberalisme, opinió pública: instrument de guia i control del governant;  Despotisme il·lustrat i es reflecteix en aquests comuns en aquesta època: 

"tot per al poble, però sense el poble" Josep II

"La millor forma de govern és la que ens ensenya a governar-nos (en el sentit de controlar) a nosaltres mateixos "
Goethe

"raoneu tant com vulgueu i sobre el que vulgueu, però obeïu!" Kant

  • El liberalisme moderat, però, va modificar el concepte d'opinió pública relacionant els "ciutadans instruïts", distingint entre opinió legal (expressada pel Parlament) i opinió natural (derivada dels ciutadans). Una opinió que només podia manifestar-se a través de mitjans jurídics reglats: la llibertat de premsa, el dret de petició i el sufragi. Això, per una banda, la va restringi,  el nombre de ciutadans instruïts era molt baix; i per l'altre la va estendre per ser instruït no era requisit ser noble o membre de les classes governants. Aquesta reformulació coincideix amb la visió dels teòrics de la democràcia liberal clàssica (Rousseau, Locke, Tocqueville)
*Es pot al·legar que ambdues concepcions estan basades en un principi bàsic de la Il·lustració de Kant: 
Què és Il·lustració?

EVOLUCIÓ: L'opinió de la població:
  • Amb el sorgiment de la cultura de masses i l'expansió tècnica, productiva del model fordista (Ford) i expansió de la burocràcia, comença un progressiu eixamplament del terme fins que a finals del segle XX el ciutadà és la població mateixa, ara transformat en "el públic" .
INICI DE LA MANIPULACIÓ: 
Sondeig de l'opinió pública Gallup:
  • En el present el concepte està íntimament lligat amb els "mostrejos d'opinió pública", aproximació que es basa en la necessitat i habilitat d'organitzacions estatals, empresarials i educatives que van començar a desenvolupar mètodes que permetien la selecció relativament imparcial de participants i la recollida sistemàtica de dades entre un ampli i variat sector del públic. Això va ocórrer entre la dècada del 30 i el 40 del segle XX. Entre els pioners en aquest sector es troba l'analista nord-americà George Horace Gallup, inventor del sondeig que porta el seu nom. Des de la dècada dels 50 va començar el criteri estadístic, la major crítica ha estat el grau de representativitat, qüestió continguda en les teories d'estadística social.

Aproximació teòrica a l’estudi de l’opinió pública:
  • La tradició clàssica
  • La tradició empírica

Tradició clàssica

Comunicació i societat
Estudis històrics de les ciències polítiques des d’una visió teòrica

Sociologia del coneixement Psicòlegs de les multituds Societat de masses

>> Opinió pública: anàlisi de dades extretes de l’estudi d’una determinada població com a tendències manifestades d’opinió pública (decisió de vot o de consum).

  • Tècnica demoscòpica: sondeig d’opinió, tècnica especulativa tot cercant l’opinió pública en els sistemes democràtics
  • –  Optimisme antropològic
  • –  Mercat de les idees: llibertat i lliure concurrència

Mode de producció capitalista (societat burgesa):
  • –  Treball del proletariat com a mercaderia; acumulació de capital (burgesia)
  • –  Falsa consciència (doble alienació

>> Societat caòtica, destructiva, alienant, uniforme, mediocre i manipulada per uns líders. L’elit virtuosa i racional queda relegada a un segon pla.


Tradició empírica


“Desaparició general dels elements de diferenciació que diversificaven interna- ment les societats del passat, així com el resultat paral·lel d’una pèrdua del sentit del sagrat: la tecnologia, l’abundància econòmica i la igualtat política han creat una societat homogènia, en què els homes són presa de les forces impersonals de la burocràcia i de la regimentació, sent el fanatisme ideològic el seu únic i fatal refugi del desert moral creat per l’apatia generalitzada i la incredulitat secular” (Giner)


CAUSES:
  • Expansió capitalisme i industrialització
  • Creixement urbà i demogràfic
  • Tendència a l’igualitarisme
  • Enfortiment de l’Estat i burocràcia
  • Mitjans de comunicació de masses

Cultura de masses: debat entre apocalíptics i integrats 


>> Influència de la classe social en l'estatus de la persona i en la formació de l'opinió pública:

Hem de partir de la idea de pertànyer a una mateixa classe social no és sinònim de posseir una identitat compartida. 

La classe social no determina:
  • ideologia
  • valors
  • tendències

La classe social sol determinar, de forma contundent:
  • el comportament social
  • les idees politicoeconòmiques
  • els seus valors ètic-morals 
  • filosofia de vida
>> comparteixen una mateix espai geogràfic i social característic, en funció del rol derivat de l'estatus atorgat per la societat

>> El benestar socioeconòmic derivat del resultat de les variables que determinen la classe social i l'estatus, condicionen determinant o influencien l'opinió de l'individu segons el principi formació exògena -que ve de l'exterior cap a l'interior- en la qual, la concepció i l'enteniment personal es crea a partir de dos fets relacionats: 
  • la percepció selectiva: dels fets en funció de les implicacions afectives i sentimentals (impuls afectiu)
  • la percepció colectiva: la que està en la base de les nostres experiències vitals desenvolupades en grup , és a dir, que les tenim en societat perquè l'home, és un animal social. 

Així, encara que l'opinió pública no està formada per la suma de les opinions individuals, ni és el resultat de l'opinió de la majoria, si analitzem la seva definició operativa: 

«Entenem actualment per opinió pública la valoració realitzada o expressada per determinada comunitat social, sobre un esdeveniment, oportunitat, problema, repte o expectativa que arriba al seu coneixement »

>> és innegable en ella, que les classes o estatus i, per tant, el context social en què es desenvolupa l'individu, realitzen una influència explícita en la tendència o rumb d'aquesta opinió col·lectiva

Des de la perspectiva de l'Opinió Pública, es dirà que l'opinió pública es troba dividida quan hi hagi diferents posicions confrontades davant determinada qüestió, per raons diferents o al marge de les divisions d'opinió que es puguin esperar per causes d'estratificació sociopolítica.


Models de relació entre poder polític i mitjans de comunicació:


Opinió pública en règims parlamentaris i en règims autoritaris



Actors del procés de formació de l’opinió pública: 
  • classe política
  • mitjans de comunicació
  • grups de pressió
  • societat civil

>> L'opinió pública avui té molt interès estratègic :

  • Els governs i empreses utilitzen els sondejos per conèixer l'opinió pública sobre qüestions d'interès com els índexs d'atur, mercat i de criminalitat entre altres indicadors socials i econòmics.

>> Walter Lippman, en el seu llibre Opinió Pública (1922) qüestiona que sigui possible una autèntica democràcia en la societat moderna. Aquesta crítica es fonamenta en la seva noció d'estereotip de la que és inventor: els esquemes de pensament que serveixen de base als judicis individuals converteixen en il·lusòria la democràcia directa.

>> El filòsof alemany Jürgen Habermas va desenvolupar una teoria de gran influència sobre el sorgiment de l'opinió pública:

L'opinió pública és un debat públic en el qual es delibera sobre les crítiques i propostes de diferents persones, grups i classes socials. 

Després del seu desenvolupament al segle XVIII, l'espai públic on és possible l'opinió pública i que és "controlat per la raó" entra en declivi, ja que la publicitat crítica donarà poc a poc lloc a una publicitat "de demostració i manipulació ", al servei d'interessos privats. 

>> Les tesis d'Habermas han estat contrastades críticament, pel que fa a l'evolució de l'opinió pública, per la historiadora francesa Arlette Farge en el llibre Dire et mal dire (editorial Seuil, París, 1992) on l'autora posa de manifest que l'opinió pública no emergeix solament de la burgesia o de les elits socials cultivades, sinó també de la gran massa de la població. Aquesta, que Farge estudia a partir dels informadors col·locats en tot París per l'Inspector General de Policia, enceta els conceptes de "llibertat d'opinió" i "sobirania popular".

>> El sociòleg francès Pierre Bourdieu ha afirmat, de manera cèlebre, que "l'opinió pública no existeix", tenint en compte que l'estadística no és garantia d'imparcialitat, doncs al ser una anàlisi social no hi ha neutralitat valorativa en la formulació dels protocols i qüestionaris. 
Els mitjans de comunicació, a més de prendre postura, difonen les opinions que desitgen. Altres crítiques resideixen en temes tècnics tal com el grau d'error mostral, mida de la mostra, representativitat de la població, etc. No obstant això, hi ha en l'opinió pública contemporània un grau alt de confiança als sondejos degut en gran part a la influència dels mitjans de comunicació.

>> Noelle Neumann desenvolupa amb notable repercussió seva la teoria sobre l'espiral del silenci (1995). Segons aquesta autora, l'individu, per no trobar-se aïllat, pot renunciar al seu propi judici o evitar exposar-lo públicament si considera que no respon a l'opinió dominant o als criteris que socialment estan considerats com "normals". Aquest temor a l'aïllament formaria part de tots els processos de conformació de l'opinió pública, concepte que mantindria vincles estrets amb els de sanció i càstig.


Els mitjans de comunicació i la formació de l'opinió pública

Paper polític dels mitjans de comunicació: models de relació. Democràcia deliberativa

a influència dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l’opinió pública. 


Les teories sobre els efectes persuasius dels mitjans:

  1. Teories de l’impacte directe. Comunicació propagandística.
  2. Model dels efectes limitats. Comunicació persuasiva.
  3. Efectes poderosos sota condicions limitades. Tematització. Espiral del silenci. Agenda, priming i framing 
La influència dels actors polítics en el procés de formació de l’opinió pública


Comunicació política: redefinir la percepció de l’espai públic i la participació democràtica:
  • Comunicació política. Definició i components
  • Democràcia mediàtica. Campanyes electorals i comunicació institucional.
  • La mediació de les imatges polítiques i les noves tecnologies.


-----

OPINIÓ PÚBLICA
Grau en Publicitat i Relacions Públiques
ESRP centre adscrit UB
Dra. Lorena Gómez

apunts de Judith Díaz Garcés 
@lutxana

Entradas populares de este blog

💙 Masterclass *EMPLEO FUTURO * TENDENCIAS DIGITALES Judith Díaz Garcés

💙 Masterclass *EMPLEO FUTURO * TENDENCIAS DIGITALES Judith Díaz Garcés 💙 Masterclass EMPLEO FUTURO TENDENCIAS & NOVEDADES 2023 Profesora Judith Díaz Garcés Master Marketing Digital CIPSA Barcelona Bilbao LINK BLOG: https://cipsa.net/empleo-futuro/ Recupera en este link las Masterclas en directos de 2023: PLAYLIST 2023 MASTER MARKETING DIGITAL     • 2023 MARKETING DI...  

Neix el retro-grunge*

*Grunge. Estètica. Curt Cobain. Retalls de texans. Neix el retro-grunge als nostres carrers. L’apocalipsi de la moda. Ja no tornarem a comprar roba, recuperarem tot allò que tenim a l’armari oblidat, quant més diferent i original siguis...millor... Revival... cada vegada amb menys distàncies... extinció de les cadenes de moda... ja no hi ha temporades (canvi climàtic que potser ells han contribuït a conrear... Perquè tinc més ganes d’anar a l’armari de la meva mare i/o pare a veure que hi trobo que pugui recuperar... que anar al H&M a veure com se’ls acaben les idees...és real...

películas de lesbianas

películas de lesbianas * si te apecete ver cine y que tenga relación con tu vida, si eres lesbiana y no quieres ver más películas de heteros y patriarcales, puedes ver las siguientes películas de lesbianas,  que aunque no son la verdad muy positivas, explican historias entre mujeres que tienen relaciones sexuales, se aman, o se odian y pasan por momentos dulces y agridulces, como cualquier otra persona... cada año van saliendo nuevos títulos que merecen la pena verse aunque sigamos esperando películas lésbicas más positivas y feministas, que traten temas de amor propio de lesbianas, más que anécdotas... queremos cine lésbico desacomplejado... (en esta lista de películas de lesbianas están las que están no todas las que lo son... es una lista que irá creciendo mientras vaya visualizando los films que faltan, aunque hay muchas que he visto y no están ... DUCK BUTTER 2018 Dos mujeres, insatisfechas con su vida amorosa, deciden hacer un pacto para pasar 24 horas juntas