Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

Dibuixar millora el teu cervell

Agafa paper i llapis, desbloqueja el teu cervell. A dibuixar!

Dibuixar, com ens recomana El Petit princep és ara, gràcies a uns nous estudis que ho demostren, una eina per alliberar el teu cervell. 

Potser és una cosa que tradicionalment està mal vist ja sigui a l'escola o en una reunió de treball, sobretot per la gent gran.
Dibuixar i fer gargots millora la comprensió i el pensament creatiu.
¿Per què encara s'avergonyeix la gent gran quan els enxampes dibuixant?


Els defensors de dibuixar i gargotejar van guanyant adeptes com a activitat enriquidora que alimenta el nostre cervell i la nostra creativitat.

Sunni Brown, coautora de Gamestorming, un llibre de jocs per ments inquietes que volen trencar les regles, innovar i promoure un canvi. Sunni és coneguda pels seus grans visualitzacions de contingut en viu. També és la líder de la Revolució Doodle, l'esforç se centra a desmuntar el mite que gargotejar és una distracció. Mitjançant el sentit comú, l'experiència i la neuroc…

perquè la Publicitat fa mania?

T'enrecordes d'algun anunci que no et fes mania?
Des de sempre la publicitat sol fer mania, perquè en general presenta models idíl·lics de persones humanes, exemples de vides creades per fer emmirallar la gent, i crear o descobrir unes necessitats en la comunitat on vulgui accedir.
Feia mania veure el nen de Danone que donava iogurt a la seva mare.  Fa mania ara mirar els anuncis on sembla que la gent gaudeix d'un estiu genial, quan la majoria de gent o està treballant a feines precàries o pitjor, no tenen ni això, ni una feina, com el "Fantastic" de Estrella Dam i el seu #mediterraniament.  "
"Los cuerpos Danone" feien molta mania.
L'anunci del cotxe que cantava "giropa", feia mania.

Quan surt la gent cantant cançons idiotes només per cridar l'atenció del seu target, fa molta mania.


La publicitat i la creativitat dels grans professionals de la comunicació volen transmetre missatges a uns receptors, un perfil de gent segmentat de la soc…

Les tres dimensions del so

Noméssentim allò queprodueixso. 

Nocalalarmar-se,noéssímptomade sordesa: peròsi jo, aramateix, premés la corda d'unviolídavant els teusulls, gairebé no la sentiries. No"només" la corda, almenys:abansd'arribar ales orelles,la seva mínimavibració, convertidaen onesde pressiód'aire, hauriarebotatal sostreilesparets de la sala, hauriainundatl'espai i hauria estat absorbidaiatenuadaen part, hauria trobatressonànciesen el cos delviolío qualsevolaltre objecteproper icadascuna d'aquestesressonàncieshauria generat, al seu torn, els seus propis ressonsireverberacions: tot aixòper entraren el teu capmatisatper la posiciói la forma deles teves duesorelles. Nomésllavors potsassignarl'etiqueta"corda de violí": peròen tot aquestcalidoscopi dereverberacionsiressonàncies, de la cordagairebé no queda res.

Quan un pensaen la complexitat delproblema, resultadifícilde creureque el nostrecervellaconsegueixidesenredar un mateix soi identificarla seva fontde manera i…